De los botones de sus corpiños se desprende inteligencia  y de sus transparencias, la humildad. Dos valores a la baja en el mundo de la moda que conquistan mi corazón y mi cerebro. Por ser ropa, se suele subestimar el intelecto de la compradora que parece que solo quiere estar “mona”. Sin embargo, usa la moda como un lenguaje mediante el cual se expresa de forma creativa.

Gracias a la Heineken Winter Beach, pude ver la semana pasada a  Iván Ávalos en el Hotel Nomade en Tulum, un escenario de lujo para casi cualquier cosa. Al ver su colección “Yakuza” quedé ¨Stendhaleada¨, me rompió en pedazos y me recompuso a base de flecos dorados en cascada.

Me gustan los diseñadores inteligentes que investigan para sus colecciones, honrando así su trabajo y a las portadoras del mismo. No puede hablar con él todo lo que hubiera querido, pero los pocos minutos que pudimos intercambiar, me contó que para su última colección había buscado información sobre la cultura japonesa y había eliminado los primeros conceptos del ideario colectivo. De la misma manera que Voltaire escoge a sus lectoras de forma deliberada.

Durante la pasarela pensé en Mcqueen: ¡No me importaría ser la Isabella Blow que luce también a Ávalos!. Aunque no lo combinaría con Tous, dicotomía que se presentó en la Fashion Week de México.

No obstante, Iván parafrasea con éxito a Alexander con sus hombreras, sus trasparencias, su cuero, sus tachuelas, y sobre todo valorando a la mujer. Ávalos coloca el “Aspid” astutamente de nuevo en el cuerpo de la mujer en su segunda colección. Éste animal que en tan mal lugar se deja en la Biblia, se le recoloca en el lugar que la corresponde. De esta forma, la serpiente se desentierra del pasado (ya que fue símbolo de las primeras diosas, antes de que se instalara el patriarcado de hoy, y con él, una pésima tergiversación de la simbología femenina) y abraza el cuerpo de la mujer.

La mujer está hecha de carne, pero también de hueso.  En consecuencia la presenta sensual, pero fuerte. La muestra en su Aquelarre particular en el que incendia a la mujer, no para matarla, sino para empoderarla. Como así lo denunció también Mcqueen en su crítica, irreverente y a la par que brillante colección Salem, inspirada en Elizabeth How, mujer que fue condenada en un juicio por brujería en  1692.

Ávalos en su última colección, lejos de tener la peor mano en el Hanafuda, siembra flores que protege con sombrillas de papel aceite. En Yakuza quieres entrar en su ropa, más allá de solo lucirla. Entrar en el mundo que te propone y comerte todos los botones que tiene su casaca para después dormir en sus volúmenes abombados.

Dels botons dels seus cossets es desprèn intel·ligència i de les seves transparències, la humilitat. Dos valors a la baixa al món de la moda que conquisten el meu cor i el meu cervell. Per ser roba, se sol subestimar l’intel·lecte de la compradora que sembla que solament vol estar “mona”. No obstant això, usa la moda com un llenguatge mitjançant el qual s’expressa de forma creativa.

Gràcies a la Heineken Winter Beach, vaig poder veure a Iván Ávalos al Hotel Nomade, a Tulum, un escenari de luxe per gairebé qualsevol cosa. En veure la seva col·lecció “Yakuza” vaig quedar ¨Stendhaleada¨, em va trencar en trossos i em va recompondre a força de serrells daurats en cascada.

M’agraden els dissenyadors intel·ligents que investiguen per a les seves col·leccions, honrant així el seu treball i a les portadores del mateix. No vaig poder parlar amb ell tot el que hagués volgut, però els pocs minuts que vam poder intercanviar, em va explicar que per a la seva última col·lecció havia buscat informació sobre la cultura japonesa i havia eliminat els primers conceptes de l’ideari col·lectiu. De la mateixa manera que Voltaire escull a les seves lectores de forma deliberada.

Durant la passarel·la vaig pensar en Mcqueen: No m’importaria ser la Isabella Blow que llueix també a Ávalos!. Encara que no ho combinaria amb Tous, dicotomia que es va presentar en la Fashion Week de Mèxic.

No obstant això, Iván parafraseja amb èxit a Alexander amb les seves hombreres, les seves trasparencias, el seu cuir, els seves tachuelas, i sobretot valorant a la dona. Ávalos col·loca el “Aspid” astutament de nou en el cos de la dona en la seva segona col·lecció. Aquest animal que en tan mal lloc es deixa en la Bíblia, se li recol·loca en el lloc que la correspon. D’aquesta forma, la serp es desenterra del passat (ja que va ser símbol de les primeres deesses, abans que s’instal·lés el patriarcat d’avui, i amb ell, una pèssima tergiversació de la simbologia femenina) i abraça el cos de la dona.

La dona està feta de carn, però també d’os. En conseqüència la presenta sensual, però forta. La mostra en el seu Aquelarre particular en el qual incendia a la dona, no per matar-la, sinó per empoderarla. Com així ho va denunciar també Mcqueen en la seva crítica, irreverent i a l’hora brillant col·lecció Salem, inspirada en Elizabeth How, dona que va ser condemnada en un judici per bruixeria en 1692.

Ávalos en la seva última col·lecció, lluny de tenir la pitjor mà en el Hanafuda, sembra flors que protegeix amb paraigues de paper oliï. En Yakuza vols entrar a la seva roba, més enllà de solament lluir-la. Entrar al món que et proposa i menjar-te tots els botons que té en la seva casaca per després dormir en els seus volums bombats.

From the buttons of her bodices comes intelligence, transparency and humility. Two values down in the world of fashion that conquer my heart and my brain. Because it is clothing, the intellect of the buyer is usually underestimated, it seems that she just wants to be “cute”. However, Iván Ávalos uses fashion as a language through which he expresses himself creatively.

Thanks to the Heineken Winter Beach, I was able to see Iván Ávalos at Nomade hotel, in Tulum, a luxurious place for almost anything. When I saw his collection “Yakuza” I was “Sendahaleada”, he broke me in pieces and recomposed me with golden fringes in cascade.

I like the intelligent designers who research for their collections, honoring their work and the ones who wears it. I could not talk to him as much as I wanted, but the few minutes we could exchange, he told me that for his last collection he had sought information about Japanese culture and he had eliminated the first concepts of collective ideology. In the same way that Voltaire selects his readers deliberately.

During the runway I thought of Mcqueen: I would not mind being Isabella Blow who wears Avalos too! Although it would not combine it with Tous, dichotomy that was presented in the Fashion Week of Mexico.

Nevertheless, Ivan paraphrases Alexander successfully with his shoulder pads, his transparencies, his leather, his tacks, and above all valuing the woman. Avalos places the “Aspid” cunningly back into the woman’s body in her second collection. This animal that in such a bad place is left in the Bible, it’s placed in the place that corresponds. In this way, the serpent unravels the past (since it was a symbol of the first goddesses, before the patriarchy of today was installed, and with it, a terrible misrepresentation of feminine symbology) and embraces the body of the woman.

The woman is made of flesh, but also of bone. Consequently it presents sensual, but strong. He shows in his particular Aquelarre in which he burns the woman, not to kill her, but to empower her. As it was also denounced by Mcqueen in his criticism, irreverent and brilliant collection Salem, inspired by Elizabeth How, a woman who was convicted in a trial for witchcraft in 1692.

Ávalos in his last collection, far from having the worst hand in the Hanafuda, He plant flowers that protects with umbrellas of oil paper. In Yakuza you want to get into his clothes, beyond just showing off. Enter into the world that he proposes to you and eat all the buttons of his jacket and then sleep in his bulging volumes.