A veces la vida basta con un hilo. Con el hilo, puedes limpiar la suciedad entre los dientes, o se puede confeccionar un abrigo que permita salir al exterior y ver la luz a mi amiga de Siberia. Un hilo puede ilustrar la delgada línea entre el bien y el mal, lo moral y lo amoral, la inteligencia y la estupidez o la humildad y la prepotencia. Una línea difícil de abarcar, que cada individuo teje según su forma de ver o de pensar y que le separa así del resto.

Conocí a Yara P. Jiménez Vega por casualidad. Me contó que tenía una empresa que se llamaba Mayan Ook y que confeccionaba tobilleras hechas a mano y que para su confección, empleaba a un colectivo de mujeres mayas. Sólo con esta información ya hubiera acompañado a Yara al confín del mundo, pero para una primera cita, le pedí poderla acompañar a la aldea Maya para ver de primera mano su dinámica de trabajo. Y sin titubear, algo muy típico de México (que me encanta), me dijo, “pues claro! Voy el próximo domingo, vente”. Y fui. Quedamos en un punto, y cuando entré en el coche, vi dos cabecitas que me miraban expectante… “Son mis hijos” me dijo Yara con ese halo de alegría, paz y confianza en sí misma, que te da tan buena onda. Así que los cuatro emprendimos viaje hasta Chanchen 1, la aldea recóndita a la que ella acude frecuentemente para llevar los diseños, controlar la producción, llevarse el producto, asistir a una boda porque es la madrina de la novia o llevar regalos para los niños en navidad después de haber organizado una colecta voluntaria.

Según me contó, llegó allí por casualidad, así como surgió su negocio. Pero el empuje feminista que la lleva a cambiar con un hilo (algo tan arraigado a la figura femenina incluso dentro del machismo), una pequeña sociedad en la que la mayoría de las mujer simplemente están relegadas al cuidad de los niños y del marido y por ende, no realizan ningún trabajo remunerado, Yara entra de a poco pero con decisión empoderando a las mujeres a través del salario. Mayan Ook que significa “Pie maya, andar maya o caminar maya”, teje una sociedad más justa y no espera a cambio un aplauso manido, sino que en si mismo se recompensa y nos compensa. Las manos de las artesanas cosen entre las telarañas de sus antepasados, impregnaba en las tobilleras sus líneas de vida, el conocimiento no reglado y por desgracia casi desaparecido.

A la vuelta en coche, seguimos hablando cómo habíamos hecho a la ida. Hablar con Yara siempre te sale a cuenta. Te da optimismo, te da información que necesitas, te da ganas de mejorar este mundo o simplemente, por si fuera poco, te cuenta algo que no sabías. Ese día me contó cómo festejaban “hanal pixan” (lo que nosotros entendemos por el día de todos los santos), en la aldea. Desde entonces, yo también lo celebro, a mi manera. Mayan ook vende lo que es, comodidad, frescura, ligereza, exclusividad, diseño, mimo, colores. Vende sus prendas confeccionadas con ese hilo que separa su producto del que sólo cubre una necesidad. Mayan Ook está del otro lado, del producto que te da ese algo más intangible. Gracias Yara por regalarme ese día, la mejor de tus tobilleras, esa que no se ve, pero que se te pega al tobillo para siempre y te empujan a caminar hacia delante.

De vegades a la vida n’hi ha prou amb un fil. Amb el fil, pots netejar la brutícia entre les dents, o es pot confeccionar un abric que permeti sortir a l’exterior i veure la llum a la meva amiga de Sibèria. Un fil pot il·lustrar la prima línia entre el ben i el mal, el moral i el amoral, la intel·ligència i l’estupidesa o la humilitat i la prepotència. Una línia difícil d’abastar, que cada individu teixeix segons la seva forma de veure o de pensar i que li separa així de la resta.

Vaig conèixer a la Yara P. Jiménez Vega per casualitat. Em va explicar que tenia una empresa que es deia Mayan Ook i que confeccionava turmelleres fetes a mà i que per a la seva confecció, emprava a un col·lectiu de dones mayas. Només amb aquesta informació ja hagués acompanyat a  la Yara a la fi del món, però per a una primera cita, li vaig demanar poder-la acompanyar al poblat Maya per veure de primera mà la seva dinàmica de treball. I sense titubejar, cosa molt típica de Mèxic (que m’encanta), em va dir, “doncs clar! Vaig diumenge que ve, vine’t”. I vaig anar. Vam quedar en un punt, i quan vaig entrar en el cotxe, vaig veure dos caparrons que em miraven expectante… “Són els meus fills” em va dir Yara amb aquest halo d’alegria, pau i confiança en si mateixa, que et dóna tan bon rotllo. Així que els quatre vam emprendre viatge fins a Chanchen 1, el poblat recòndit al qual ella acudeix freqüentment per portar els dissenys, controlar la producció, portar-se el producte, assistir a unes noces perquè és la padrina de la núvia o portar regals per als nens per nadal després d’haver organitzat una col·lecta voluntària.

Segons em va explicar, va arribar allí per casualitat, així com va sorgir el seu negoci. Però l’embranzida feminista que la porta a canviar amb un fil (quelcom tan arrelat a la figura femenina fins i tot dins del masclisme), una petita societat en la qual la majoria de les dona simplement estan relegades a la cura dels nens i del marit i per tant, no realitzen cap treball remunerat, Yara entra a poc a poc però amb decisió empoderant les dones a través del saliari. Mayan Ook que significa “Peu maya o caminar maya”, teixeix una societat més justa i no espera a canvi un aplaudiment amanit, sinó que en si mateix es recompensa i ens compensa. Les mans de les artesanes cusen entre les teranyines dels seus avantpassats, impregnen les turmelleres amb les seves línies de vida, el coneixement no reglat i per desgràcia gairebé desaparegut.

A la tornada amb cotxe, vam seguir parlant com havíem fet a l’anada. Parlar amb Yara sempre et surt a compte. Et dóna optimisme, et dóna informació que necessites, et fa venir ganes de millorar aquest món o simplement, per si no fos poc, t’explica alguna cosa que no sabies. Aquest dia em va explicar com festejaven “hanal pixan” (el que nosaltres entenem pel dia de tots sants), en el poblat. Des de llavors, jo també ho celebro, a la meva manera. Mayan Ook ven el que és, comoditat, frescor, lleugeresa, exclusivitat, disseny, carinyo, colors. Ven les seves peces confeccionades amb aquest fil que separa el seu producte del que només cobreix una necessitat. Mayan Ook està de l’altre costat, del producte que et dóna aquesta mica més intangible. Gràcies Yara per regalar-me aquest dia, la millor de les teves turmelleres, aquesta que no es veu, però que se’t enganxa al turmell per sempre i t’empenyen a caminar cap a davant.

Sometimes life is just a thread. With the thread, you can remove dirt between the teeth, or you can make a coat that allows to go outside and see the light to my friend from Siberia. A thread can illustrate the thin line between good and evil, moral and amoral, intelligence and stupidity or arrogance and humility. A line that is hard to cover but it separates  each individual weave, according to his way of seeing or thinking, and separate him to the rest.

I met Yara P. Jimenez Vega by chance . She told me she has had a company called Mayan Ook and she make handmade ankle bracelets, and she told me that in order to making them, she employed a group of Mayan women. Only with this information I could go well with Yara to the end of the world, but for a first date, I ask her to walk with her to the Maya village to see how they work. And without hesitation, something very typical of Mexico (which I love),  she said, “Of course! I will go next Sunday, come on”. And I went. We arrange to meet at one point, and when I entered to the car, I saw two little heads looking expectantly at me…  “They are my children” Yara said with that halo of joy, peace and self-confidence, that gives that good vibrations. So the four started our trip to Chanchen 1, the secluded village to which she often goes to bring designs, control production, take the product, attending a wedding because she is the godmother of the bride or bring gifts for children on christmas after having organized a voluntary collection.

She told me that she arrived there and make her business by chance. But the feminist that pushes her to change with a thread (something so ingrained in the female figure even within machismo), a small society where most women are simply relegated to take care of children and husband and therefore do not get any paid work for that, Yara enters slowly but decisively empowering women through salary. Ook Mayan, which means “Mayan foot, mayan walking”, weaves a fairer society and does not expect to have a hackneyed applause in return, the project is the reward  itself and it compensates us. The hands of craftswomen sewed the cobwebs of their ancestors, permeating in the anklets their lifelines, the knowledge that is not regulated and unfortunately almost disappeared.

Back to Playa, we keep talking like we had done on the way. Talk to Yara it always is worth it . She gives you optimism, she gives you information that you need, She makes you want to improve this world,  or she just tells you something you did not know. That day she tolds me how they celebrate “hanal pixan” (what we know as the day of all saints) at the village. Since then, I also celebrate it, my way. Mayan Ook sell what it is, comfort, freshness, lightness, exclusivity, design, mime, colors. It sells garments made with that thread that separates their product from the ones that just fills a need. Mayan Ook is on the other side, products that gives you that something more intangible. Yara, Thanks for giving me that day, the best of your ankle bracelets, the one that can not be seen, but it sticks to my ankle forever and push me to walk forward.